Quan mirem enrere en la història sovint ho fem segle a segle fins als temps de Jaume I, llavors, com qui no vol l cosa, fem un salt fins l’època romana, d’aquí als grecs i d’aquests a la prehistòria directament. Podríem dir que aquests períodes són els que acaparen l’atenció de forma majoritària tot deixant per a la part de breus o de frases curtes que facen de nexe entre uns i altres els segles d’ocupació musulmana, els temps dels visigots, dels ibers o qualsevol altra cultura que haja habitat les nostres terres.
Personalment sempre m’ha provocat molta curiositat com s’hi vivia ací abans de la invasió cristiana de Jaume I. Potser per no ser de formació historicista no he tingut accés a fonts que m’haurien aportat coneixement i, com a ciutadà amb inquietuds però sense aquest bagatge formatiu no he sabut trobar massa cosa. Quan dic abans no em refereixo exclusivament a l’època musulmana sinó també a la visigòtica. Aquesta m’interessa especialment perquè ocupa uns segles les vivències dels quals crec que ens podrien ser d’utilitat ara mateix. Són els segles posteriors a la desintegració de l’imperi romà, a la degradació d’un sistema que semblava massa sòlid com per a tenir un final i, malgrat tot, va caure. Si fa no fa, els romans devien veure el seu imperi tal i com nosaltres ens mirem ara el sistema capitalista. Sense ell no hi ha res, fora de les fronteres de l’imperi, del sistema, només hi ha bàrbars, barbàrie.
El cas és que hi havia vida. Hi haurà vida. Ara bé, com serà?
El llibre De visigots a catalans de Joan Santacana i Cristòfol-A. Trepat fa una aproximació al període comprés entre els segles V i X d’una manera molt divulgativa i entenedora. Aporta tot de referències bibliogràfiques i arqueològiques que no han fet més que sorprendrem pàgina rere pàgina. Com pot ser que desconeguem tant aquests anys si el territori n’està ple de proves? Als Ports sense anar més lluny tenim Els Casals del Mas de Sabater o els enterraments de la Perera, tots dos al terme de Morella. Quants més n’hi ha?
Una lectura molt recomanable que més enllà d’explicar com apareixen els primers comtats catalans i com es defineix una identitat de poble, de país, també fa una aproximació als orígens de la llengua catalana.