Philipp Blom, l’autor, recorre al títol de l’obra del Calderón de la Barca per a traslladar la qüestió que aquest últim va plantejar al segle XVII als nostres dies, al segle XXI. Així, fa un repàs al desenvolupament tecnològic i social que ens ha dut on som per a tractar un aspecte incòmode i que des de fa unes quantes dècades va prenent cos: és possible mantenir tot això en el temps? És realment sostenible?
Blom recorre a un estil assagístic ben particular tot fent ús de símils i comparacions al·legòriques que he de confessar que en algun moment m’han resultat espesses o si més no, em distreien del cos central de l’assaig. Val a dir que amb una segona lectura tot prendria més sentit perquè estaria posat en avís sobre el ritme i l’estil de l’autor. En tot cas, no desmereix en cap moment el contingut ni el missatge i, com és obvi, ha estat una impressió molt personal que segurament no serà compartida per altres lectors.
Tot i això, m’ha agradat especialment el paral·lelisme que traça entre el moment de crisi que es viu a Europa quan Calderón escriu el seu text, a les portes de la petita edat del gel, i el que vivim actualment. Hi afegeix l’auge de la cacera de bruixes i tota una sèrie de penúries que provoquen un tomb considerable a la societat europea amb el naixement de la Il·lustració, l’invent de la màquina de vapor i el creixement econòmic i tecnològic provocat per l’ús de combustibles fòssils (primer carbó, després petroli) sense, aparentment, límits. Blom mira al futur amb un ull posat en aquest moment històric i demanant-se si no hem anat massa lluny i si no estem sent conscients d’on ens porta aquestes dinàmiques que semblen no tenir fi.
Una lectura, en definitiva, interessant i que tracta el decreixement, el col·lapse d’occident i la nostra societat des d’una mirada diferent per tal de cercar en el lector una reflexió i una reacció davant la deriva de la nostra civilització.
I permeteu-me acabar amb una cita que apareix al text i que he trobat sublim, és de Bruno Latour:
“No hi ha terra per a tant de progrés”