Pol Dunyó (Raig verd, 2021)
Pol Dunyó és un pagès agroecològic d’Orrius (Maresme) que té la peculiaritat de treballar la terra amb tracció animal. Amb Estripar la terra presenta al lector una mirada sobre el rural amb fortes càrregues de crua realitat. Dunyó estripa literalment la visió adulterada i ensucrada d’una ruralitat idíl·lica que sovint es dibuixa des de les ciutats tot posant de manifest les maltempsades, meteorològiques i administratives, a què es veu sotmesa alhora que defuig dels derrotismes i dels relats èpics de resistència numantina.
El subtítol és clarivident: Contra les mentides del món rural. Certament aquesta és la millor descripció del que l’assaig de Pol Dunyó representa. Amb un estil narratiu que sovint té pinzellades poètiques, ens narra el dia a dia de l’ofici de pagès amb una dignitat i un respecte envejables. Qui haja tingut la sort de conèixer la vida al mas sabrà reconèixer en les paraules de Dunyó un món ben proper i ajustat a la realitat.
Darrerament apareixen discursos abraonats que reclamen una ultraprotecció del territori rural que Dunyó desmunta amb una lucidesa que mereix un punt i apart. Aquest discurs conservador no es limita al paisatge sinó també a tot el que té a veure amb el bestiar. En ple debat sobre el model de producció càrnia, les paraules de Dunyó esdevenen molt necessàries per situar el focus del debat allà on cal: és un model de ramaderia extensiva amb un mercat de proximitat el que necessitem. Cal posar seny, d’altra banda, al discurs animalista que veu amenaces per tot arreu alhora que cal denunciar aquelles pràctiques que denigren la vida animal. Dunyó ho resumeix magistralment en una frase: respectar la mort i celebrar la vida.
Un text breu que descriu amb molta franquesa el que l’autor defineix com ruralisme i que des del Fòrum anomenem, senzillament, nova ruralitat.