Michel Desmurget, l’autor, és doctor en neurociència i director de recerca a l’Institut Nacional de la Salut i la Recerca Mèdica a França. S’ha especialitzat en els efectes de la digitalització (de les pantalles, per dir-ho de forma més entenedora) en la salut i en particular en el desenvolupament cognitiu del cervell. Com és fàcil deduir, és durant la infància i l’adolescència que aquest desenvolupament efectua els canvis més importants i determinants per a la resta de les nostres vides, per tant és ací on els efectes perjudicials dels elements contraris a aquest desenvolupament es fan més evidents.
A La fàbrica de cretinos digitales (Península, 2020) Desmurget basteix un assaig absolutament demolidor contra la digitalització. Només el pròleg et deixa astorat, esparverat! Una introducció al que ve després que et deixa el cos (i la consciència) ben remogut i que aconsegueix que t’endinses en la lectura del llibre amb els ulls ben oberts i, sobretot, la ment.
Desmurget desmunta tots els mites associats a la digitalització (ha modificat el cervell, la manera de raonar; nadius digitals…) a partir d’estudis científics contundents i que no deixen molt de marge per a seguir defensant l’indefensable. Però no només aporta una extensa bibliografia científica al voltant dels perjudicis de la digitalització en la infància i adolescència sinó que també treu els colors als estudis que han intentat demostrar just el contrari. Estudis que sovint o bé són promoguts pel sector tecnològic o bé tenen carències metodològiques considerables.
El llibre original, en francès, fou publicada el 2019, abans de la pandèmica de Covid-19, de manera que un dels arguments que sovint apareix per a justificar la baixada de nivell i rendiment acadèmic del jovent (la pandèmia) queda totalment anul·lada a l’hora de valorar les conclusions de l’assaig. Una d’aquestes conclusions és justament aquesta pèrdua de rendiment acadèmic i que l’autor vincula, a partir d’estudis concrets, a la digitalització. És evident que hi pot haver més factors i no és la digitalització una causa única, però els estudis aportats al text evidencien que la digitalització ha jugat un paper determinant en la degradació de l’aprenentatge del jovent.
Vaig llegir aquest assaig mentre preparava el manuscrit d’Educar per al col·lapse i, juntament amb altres que vaig llegir durant la fase de documentació, em van produir un impacte tal que la meua posició sobre la digitalització a les aules va fer un tomb considerable. Tant Desmurget com els altres autors que vaig llegir van acabar per posar ordre a tot un seguit d’observacions que feia a peu d’aula i que de mica en mica passaven de ser intuïcions a ser fets comprovables en el reduït àmbit de la meua experiència docent. Des d’aleshores no he fet més que recomanar la seua lectura a tot docent que vulga tenir una mirada completa sobre el paper de la digitalització i que no vulga limitar-se a la que ens arriba des dels mitjans i l’administració educativa.