La vespra de l’eclipsi de Sol del 12 d’octubre va ser aprofitada pel Consell valencià per a publicar al DOGV la Llei 4/2026 d’acompanyament dels pressupostos i, amb ella, la Llei 5/2026 de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat. Aquest tràmit burocràtic no tindria més ressó si no fora pel que amagava la Llei 5/2026 al seu article 155 i que reproduïsc tot seguit:
Article 155
S’afig una nova lletra k a l’apartat 2 de l’article 3 i s’afig un nou article 20 bis al Decret 80/2017, de 23 de juny, del Consell, pel qual es regula l’actuació, el funcionament i l’organització de la inspecció d’educació de la Comunitat Valenciana, que queden com seguix:
U. S’afig una nova lletra k a l’apartat 2 de l’article 3. Funcions de la inspecció d’educació
«2.k) Vetlar per la neutralitat ideològica en els centres educatius, supervisant que les activitats docents, els materials curriculars i els actes escolars es mantinguen aliens a qualsevol tipus d’adoctrinament, garantint el respecte al pluralisme i la llibertat de consciència de l’alumnat i de les seues famílies, així com els seus drets derivats de la llibertat lingüística.»
Dos. S’afig un nou article 20 bis. Comunicació d’incidències i actuacions de la inspecció d’educació
«1. La conselleria competent en matèria d’educació habilitarà canals accessibles de comunicació perquè els membres de la comunitat educativa puguen posar en coneixement de l’administració educativa fets que puguen afectar el compliment de la normativa educativa, als drets de l’alumnat o a l’adequat funcionament dels centres docents.
2. Rebuda una comunicació, la inspecció d’educació realitzarà una valoració inicial del seu contingut en un termini orientatiu no superior a deu dies hàbils, a fi de determinar la procedència d’actuacions inspectores o la seua remissió a l’òrgan o procediment que resulte competent.
3. No donaran lloc, amb caràcter general, a l’obertura d’actuacions inspectores específiques les comunicacions que versen exclusivament sobre discrepàncies pedagògiques ordinàries, reclamacions acadèmiques o qüestions per a les quals la normativa establisca procediments específics de revisió o recurs, sense perjuí que puguen ser remeses a l’òrgan competent per a la seua tramitació.
4. Quan de la comunicació rebuda es desprenguen indicis raonables de possibles incompliments normatius d’especial rellevància o situacions que pogueren afectar la seguretat, benestar o drets fonamentals de l’alumnat, la inspecció d’educació podrà acordar la realització d’actuacions prioritàries, incloent-hi visites al centre, entrevistes o quantes actuacions resulten necessàries per a l’esclariment dels fets.
5. Les actuacions derivades de les comunicacions rebudes es desenrotllaran conforme als principis d’objectivitat, proporcionalitat, contradicció, confidencialitat, presumpció de correcció en l’actuació dels professionals de l’educació i mínima interferència en el normal funcionament del centre docent.
6. La persona o entitat que haja presentat la comunicació serà informada de la seua recepció i, en la mesura permesa per la normativa de protecció de dades i pels límits derivats de la confidencialitat de les actuacions inspectores, de la finalització de les actuacions i del seu resultat general.
7. Totes les comunicacions i actuacions que, si és el cas, es deriven d’elles s’incorporaran als sistemes de gestió de la inspecció d’educació, a l’efecte de seguiment, coordinació i supervisió pels òrgans competents.
8. Quan en el curs de les actuacions inspectores s’aprecien circumstàncies que puguen ocasionar un perjuí greu i immediat per a l’alumnat o per al correcte funcionament del servici públic educatiu, la inspecció podrà proposar motivadament als òrgans competents l’adopció de les mesures provisionals que corresponguen conforme a la legislació aplicable, prèvia audiència de les persones o entitats afectades, llevat que raons d’urgència degudament justificades aconsellen una altra actuació.»
Què busquen?
L’article ha rebut tota mena de crítiques, com era d’esperar, perquè lluny de buscar reforçar el sistema educatiu el que fa és sembrar la sospita sobre ell i, molt concretament, sobre la comunitat docent. Una mesura legislativa així només naix de la desconfiança absoluta envers els professionals públics, ens posa en l’objectu de totes les crítiques i ens converteix automàticament en agents tòxics que no tenim cap altra funció a la vida més que rentar els cervellets dels infants i joves que ens passen pel davant.
Aquest és un dels objectius principals de la mesura, transmetre a l’opinió pública la toxicitat del personal docent i al que, implícitament, assenyala i estigmatitza com a contraris a la (seua) neutralitat ideològica. La tria del 155 per a l’article no és gratuïta. Allò que en el seu moment el ministre Wert va qualificar de «españolizar a los niños catalanes», aquest tàndem PP-VOX del govern valencià ho ha portat a la pràctica de la forma més barroera i reaccionària possible.
Ara bé, hi ha un altre objectiu, provocar l’autocensura entre el professorat. Saben que el recorregut pràctic de l’article és curt malgrat el rebombori generat, però de la marteixa manera saben que aquestes mesures són adob per a l’autocensura i que no caldrà fer res més. És ací on els i les docents ens hem de rebelar i hem de ser molt conscients de què és el que pretenen. No ens deixem ensarronar i fem servir els nostres drets.
Un article inconstitucional?
Confia el Consell valencià que ens reprimiran així, però haurien de saber, ells que tant alaben la seua Constitució espanyola, que hi ha un article que invalida directament el que acaben de publicar al DOGV. Es tracta de l’article 20 que reproduïsc ací:
Artículo 20
1. Se reconocen y protegen los derechos:
a) A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción.
b) A la producción y creación literaria, artística, científica y técnica.
c) A la libertad de cátedra.
d) A comunicar o recibir libremente información veraz por cualquier medio de difusión. La ley regulará el derecho a la cláusula de conciencia y al secreto profesional en el ejercicio de estas libertades.
2. El ejercicio de estos derechos no puede restringirse mediante ningún tipo de censura previa.
3. La ley regulará la organización y el control parlamentario de los medios de comunicación social dependientes del Estado o de cualquier ente público y garantizará el acceso a dichos medios de los grupos sociales y políticos significativos, respetando el pluralismo de la sociedad y de las diversas lenguas de España.
4. Estas libertades tienen su límite en el respeto a los derechos reconocidos en este Título, en los preceptos de las leyes que lo desarrollen y, especialmente, en el derecho al honor, a la intimidad, a la propia imagen y a la protección de la juventud y de la infancia.
5. Sólo podrá acordarse el secuestro de publicaciones, grabaciones y otros medios de información en virtud de resolución judicial.
L’apartat c de l’article 20.1 protegeix la llibertat de càtedra. Més clar impossible. Per tant, l’article 155 de la Llei 5/2026 hauria de considerar-se inconstitucional. A no ser que prentenguen acollirse al que diu el punt 4 del mateix article i entenguen que l’article 155 el que fa és protegir la joventut i la infància… De qui? Dels mestres? I de què els protegeix? Què s’ha d’entendre per «neutralitat ideològica»?
Des d’un punt de vista jurídic, caldria definir molt clarament què és considerat com a neutre ideològicament parlant. Estic convençut que a l’hora de definir-ho trepitjaran unes quantes vegades drets fonamentals.