Tot llibre és novetat mentre no l’has llegit. Això li vaig sentir dir a Matilde, l’editora de Godall edicions, i no puc estar més d’acord amb l’afirmació. La sensació d’estar llegint una novetat editorial és el que m’ha passat amb diversos llibres darrerament (publicats fa uns anys) i molt en especial amb La cuchara menguante de Sam Kean (Anaya, 2018).
Aquesta tardor parlava de la importància de la lectura de llibres d’assaig i de divulgació científica a l’aula de secundària amb una professora universitària de didàctica de les ciències. Els dos coincidíem en la reacció de l’alumnat en descobrir un gènere nou, l’assaig, que pretesament és “per a adults” però que valoren molt positivament quan se’ls hi ofereix. Mentre comentàvem diversos títols, ella va citar aquest llibre. Quan li vaig dir que no el coneixia va obrir els ulls i em va dir: no pot ser que no l’hages llegit! És extraordinari!. Així que el vaig buscar i m’hi vaig endinsar. Quanta raó tenia! Com pot ser que no m’haguera arribat per cap banda? És una autèntica joia que no el professorat de ciències, especialment el de química, no podem passar per alt.
La cuchara menguante és un viatge fantàstic a través de la taula periòdica en què l’autor ens relata tot d’històries curioses sobre els elements químics, sobre com va ser descoberts i organitzats a la taula i sobre les peculiaritats biogràfiques d’alguns dels científics que hi han treballat al llarg de la història. Kean té un talent especial per a explicar conceptes científics (l’estructura atòmica, la radioactivitat, l’absorció i emissió d’energia…) amb una naturalitat i senzillesa envejable alhora que conserva tot el rigor que la ciència requereix.
Es tracta d’un complement ideal per a les classes de química i, sense haver-lo fet servir encara a l’aula, tinc la sensació que podria funcionar igual de bé als cursos inicials (2n i 3r d’ESO) per a despertar la curiositat per la química, com en cursos posteriors per a reforçar allò que anem veient a classe o per a repassar el que ja s’ha aprés.
Com a docent el trobo d’imprescindible lectura per a qualsevol persona que es vulga dedicar a la docència de les ciències perquè t’aporta tot d’exemples curiosos sobre els elements químics que poden jugar un paper excel·lent com a recursos didàctics.