Una història essencial. Així es subtitula aquest extraordinari assaig del doctor en història contemporània de la Universitat de València, Jorge Ramos. Certament poca cosa més es pot afegir i que puga descriure millor i de forma més precisa i acurada el que representen aquestes 140 pàgines que Sembra Llibres va publicar amb molt d’encert el 2020.
Ramos és un expert coneixedor dels processos colonials i araboislàmics alhora que un magnífic comunicador, perquè no és fàcil resumir amb precisió, rigor i de manera fluïda un conflicte complex i ple de fets puntuals que l’han anat enterbolint i complicant fins a l’extrem. Ho aconsegueix a través d’un plantejament cronològic de la qüestió i amb una estructura de capítols que segueix els fets més destacats del conflicte al llarg de, pràcticament, els darrers 150 anys.
No podem pretendre entendre què passa avui a Palestina sense viatjar als finals del segle XIX i entendre en quin marc històric es gesta el sionisme com a ideologia nacionalista i ultraconservadora, com aquesta acaba per colonitzar l’espai ideològic de la comunitat jueva i, posteriorment, com imposa el seu discurs a tot el món amb la complicitat dels diferents aliats (sempre poderosos) que ha tingut al costat.
Aquests fets xoquen frontalment amb el relat de poble perseguit i victimitzat -innegable durant l’holocaust nazi- que se’ns ha transmès durant dècades. En cap cas es presenta una cosa com a relat alternatiu a l’altra, en absolut! Però fora bo que als centres educatius es diferenciara entre sionisme i semitisme perquè és molt habitual titllar d’antisemitisme qualsevol crítica a les polítiques d’Israel que, el que realment es fa, és criticar el sionisme i no el fet confessional jueu. Jo almenys, hauria agraït això en els meus temps d’estudiant a l’institut. No recordo que se’n parlara un borrall.
En aquest sentit fa bé l’autor de recordar en alguns moments les crítiques que alguns supervivents jueus de l’holocaust fan a les polítiques israelianes, fins i tot les arriben a qualificar de genocidi conta el poble palestí. Aquest terme s’ha tornat a posar damunt la taula les darreres setmanes després que Sud-Àfrica denunciara Israel davant el tribunal de la Haia per genocidi al poble palestí en el marc de la invasió de Gaza.
Ramos també destaca el paper de les dones palestines des dels inicis del conflicte com a pilar de les lluites dutes a terme durant tot aquest temps. És especialment valuós aquest aspecte per a treballar el llibre a l’aula perquè calen relats alternatius sobre el món àrab i l’islam. Se’ns mostra de forma recurrent els casos de negació de drets a les dones als països àrabs, que hi són en alguns estats, però mai trobem casos en sentit contrari. I també hi són com bé demostra Palestina.
El llibre, malgrat poder ser espès en alguns moments per la gran quantitat d’actors que hi apareixen, pot resultar molt interessant per a ser treballat a l’aula de secundària (4t d’ESO i, preferentment, batxillerat) i poder donar context històric a fets absolutament contemporanis a Gaza, Cisjordània i, en definitiva, tota la regió.