Brevíssim assaig d’Elena de Sus publicat dins la col·lecció mini de ctxt.es i que compta, en un dels seus capítols, amb un text de Yanis Varoufakis i l’epíleg de Julián Macías.
De Sus descriu amb precisió quirúrgica l’origen de l’empresa Palantir i l’amenaça real que representa per als drets humans, la democràcia i la llibertat arreu del món. Em refereixo a la llibertat com aquell concepte primigeni anhelat per la humanitat durant milennis i no en el sentit prostituït que la dreta i l’extrema dreta estan fent servir. Amb poc més de 70 pàgines es fa tal descripció del que és Palantir, del que pretèn i de la perversió del seu creador que fan de la seua lectura gairebé una necessitat més que d’una recomanació.
L’objectiu de Thiel (així com del seu ex-soci Elon Musk) és clar: substituir la democràcia per un règim que anomenen república tecnològica. Un règim que hauria de garantir la llibertat «real», allò que ells entenen com a llibertat que no és més que la que defenen tots els líders de l’extrema dreta arreu del planeta. Aquesta llibertat aspira a no estar sotmesa als designis de cap estat, una llibertat absoluta per a disposar de dades massives per a dissenyar i decidir el futur de tothom en ares de protegir al supremacia d’occident. Si per fer-ho cal desfer-se de certs col·lectius, l’algoritme no té cap prejudici ètic que li ho impedisca. I de fet ja s’aplica a nivell militar a Ucraïna, a Iran o a Gaza.
Tal i com ho definieix l’autora, «Palantir no és només una empresa de software, és el braç executor d’una ideologia que busca subordinar la sobirania de les persones i les nacions a la lògica del capital i el control algorítmic.»
Aquest assaig és un bon complement per acabar d’entendre què representa el tecnofeixisme o tecnoabsolutisme i, certament, fa feredat.