Virginia Mendoza, de qui ja vaig ressenyar La Sed, fa un recull d’històries de vida de personatges que habiten (o han habitat) la ruralitat espanyola més ferestega. I entenguem per ferestega aquella que està a punt de desaparèixer perquè en la majoria dels casos els protagonistes són els darrers habitants del llogarret on viuen. Ací trobem el sentit del títol. Qui mor amb els ulls oberts necessita d’algú que li baixe les parpelles, però si ets el darrer, qui te les baixarà?
No espereu uns relats carregats de sucre o de morbositat d’aquests darrers mohicans, si alguna cosa té Mendoza és una delicada habilitat per tractar tots els personatges reals que apareixen a cadascun dels 10 capítols amb un respecte reverencial. De fet, només així hauria pogut acostar-se a ells i que li obriren les portes de casa com ha van fer.
Comença el primer relat rememorant el viatge d’Eugene Smith a Deleitosa (Càceres) l’any 1950. Smith havia arribat per a retratar l’Espanya rural i aquell reportatge fotogràfic publicat a la revista Life va tenir un impacte profund no només a nivell mediàtic sinó també en les persones amb qui va conviure durant els dos mesos que s’hi va estar a Deleitosa. El darrer capítol està dedicat a Josefa Larrá, la jove que apareix amb posat neutre a la fotografia del vetlatori que serví de portada a Life, i que té una vida digna de novel·la. Una dona ben avançada al seu temps i que només volia ser lliure, com un cucut, deia ella.
Entre les vides narrades hi ha les de Martín i Sinforosa, els darrers veïns de l’Estrella a Mosquerola. Just aquest capítol m’ha servit de referent per a tenir una opinió més acurada de com Virginia Mendoza ha tractat tota aquesta gent. Dic això perquè a Martín i Sinforosa se’ls hi ha acostat molt de periodista sensacionalista i el resultat final no sempre ha estat tot el respecuós que caldria. La sensació de respecte es desprén des de les primeres pàgines, però el fet de conèixer el cas de l’Estrella no ha fet més que confirmar-ho.
Tota una sopresa trobar-me a Ánchel, el capezuto, que aquests propers 3 i 4 d’agost estarà a Vilafranca i Morella respectivament presentant el documental 21.000 palabras (un capezuto i dos collons). El documental explica la monumental tasca de recopilació del lèxic d’una varinat de l’aragonès i que durant dècades ha estat fent minuciosament.
Així, de poble en poble, d’aldea en aldea, Mendoza deixa per escrit el testimoni antropològic i sociològic d’una realitat dura de llegir però que al mateix temps els hi retorna públicament una dignitat que tots i cadascun dels personatges mai han perdut malgrat les caricatures que sovint s’han fet d’ells.