Si haguérem de relacionar el nom propi Catalina a l’Aragó ens vindria al cap la filla dels Reis Catòlics que va acabar sent la muller d’Enric VIII d’Anglaterra, però no és d’aquesta Catalina que parlarem tot i que també està lligada a l’Aragó. En aquesta entrada parlarem del projecte Catalina que amenaça amb arrasar una bona quantitat d’hectàrees de l’Aragó en forma de macroplantes fotovoltaiques i eòliques amb l’objectiu final de produir hidrogen verd per a la indústria dels fertilitzants.
El projecte Catalina
El projecte Catalina resulta de la unió d’interessos del fons d’inversions danès Copenhagen Infraestructure Partners (CIP), Enagás renovable, Naturgy, Vestas i Fertiberia.
Segons que s’explica a la web del projecte, Catalina s’emmarca en els Objectius de l’Agenda 2030 per a l’Estat espanyol. Aquests han de permetre una transició justa d’una economia basada en els combustibles fòssils a una altra basada en les energies renovables, per a la qual cosa es preveu d’instal·lar 4 GW d’electrolizadors per a produir hidrogen verd a partir de fonts renovables i així aconseguir una reducció de 4,6 milions de tones mètrics de CO2 el 2030.
El projecte Catalina es basa en la construcció d’un electrolitzador de 500 MW de potència a Andorra (Terol) que serà alimentat per 1,1 GW (algun dels socis parla de 1,7 GW) de potència repartits en 504 MW d’eòlica i 571 MW de fotovoltaica segons consta a la web del projecte. L’electrolitzador ha de ser capaç de produir 84.000 tones d’hidrogen a l’any que representen un 15% del consum anual a l’Estat espanyol. Part d’aquest hidrogen serà conduït per un gasoducte de 221 km fins a Sagunt on Fertiberia té intenció de produir 800 tones diàries d’amoníac (NH3) i la resta serà injectat a la xarxa de gas natural segons es descriu a la mateixa web.
El projecte té un pressupost de 2350 milions d’euros i un calendari d’execució que va començar el 2017 i que aquest 2024 acaba la fase de desenvolupament. Entre 2025 i 2028 s’ha previst la construcció i a partir d’aquest moment ha d’entrar en funcionament. És en aquesta fase de construcció que el projecte preveu la creació de 8000 llocs de treball. No falten les al·lusions al despoblament i com aquest projecte impactarà de forma positiva sobre les zones escenari de les actuacions. Un clàssic.
El paper de Forestalia
A la comarca dels Ports fa temps que l’empresa Forestalia representa una amenaça i un maldecap per a moltes de les persones que hi vivim. Concretament als termes municipals de Portell, Cinctorres i en un extrem del de Morella. Aquesta empresa té projectat un clúster eòlic a la comarca veïna del Maestrazgo (Terol) que inclou 22 centrals eòliques i 2 de fotovoltaiques amb una potència instal·lada total de pràcticament 1 GW. L’energia elèctrica generada ha de ser evacuada, segons el projecte, a través d’una línia de molt alta tensió (MAT) de 400 KV que ha de vessar l’electricitat a la subestació que Red Elèctrica Española té al mas de Fraiximeno, al terme de Morella. Subestació on ja hi arriba una altra MAT de 400 KV i on vessen l’energia elèctrica les centrals eòliques de la comarca, de manera que es troba saturada.
Aquesta línia, amb la totalitat del projecte i a dia d’avui, està pendent de tenir l’autorització de construcció i la declaració d’utilitat publica. Un cop la tinga s’interposarà un recurs contenciós administratiu encapçalat per l’associació Paisajes de Teruel i al qual s’hi afegeixen altres col·lectius.
El cas és que és vox populi que l’empresa Forestalia té el clúster compromès amb el fons danès CIP. És a dir, la bestiesa aquesta que pretenen fer a la comarca del Maestrazgo, amb la derivada de la MAT als Ports, té com a objectiu final produir hidrogen i una part d’aquest, en darrera instància, es destinarà a què una empresa com Fertiberia puga continuar amb el seu model de negoci. Objectius ben allunyats de fer una transició ecològica pensant en el bé comú i ben alineada amb els interessos d’una transició corporativista.
Colonialisme energètic
Es trinxa un territori per a benefici d’uns accionistes i d’uns interessos que es troben ben lluny de casa nostra i es fa de forma ben desacomplexada amb la transició ecològica per bandera. Segons publica el fons d’inversions CIP a la seua web, la distribució dels seus fons ve de:
I segons el seu origen:
És a dir, que l’objectiu d’aquest fons d’inversió no és cap altre que garantir uns rèdits als seus clients que deuen tenir la consciència molt tranquil·la mentre els seus diners són invertits en projectes verds. I tot sense saber que són objecte d’una operació de green washing de manual, perquè l’objectiu d’aquestes inversions no és cap altra que mantenir un model d’economia que per més colors i adjectius verds que li posen no busca cap altra cosa que perpetuar-se.
És viable i sostenible en el temps?
Més enllà de si la ubicació de les macrocentrals és racional o no (que no ho és…) hi ha la qüestió de si aquest model de transició és viable i si és sostenible en el temps.
És viable apostar-ho tot a l’hidrogen quan se sap que el seu ús implica unes pèrdues energètiques enormes? Potser té sentit destinar-lo a la indústria dels fertilitzants com a substitut del gas natural (metà, CH4) però la comunitat científica té dubtes més que seriosos i fonamentats sobre la seua aplicació en altres àmbits.
La tecnologia necessària per a dur a terme el procés requereix de l’ús de materials que no tenen assegurada la cadena de subministrament en un futur, en particular aquells que calen per a produir plaques fotovoltaiques i aerogeneradors. Davant d’això, tot açò serà sostenible en el temps? Realment cal destinar les quantitats de diners que s’estan destinant a desenvolupar aquests projectes? Paga la pena pagar el preu que pagarem a nivell de destrucció de recursos naturals i espais agrològics?
Si teniu temps escolteu l’entrevista que se li ha fet recentment a Marcos Rupérez o llegiu algun dels seus articles:
- ¿Por qué hidrógeno y por qué ahora? (octubre 2022)
- El hidrógeno verde, ¿burbuja o una realidad energética? (setembre 2023)
- El hidrógeno verde quiere correr, y aún no gatea (febrer 2024)