Encara som a mitjans de febrer i la Candelera va riure, cosa que ens duria a pensar que ens n’hauríem d’entornar al niu perquè l’hivern encara és viu. Però vist com va l’hivern, potser va decidir riure per no plorar. I és que a aquestes alçades de l’hivern encara l’estem esperant.
Als que ens agrada això del clima sempre ens ve al cap el 1816, any que va passar a la història de la climatologia com l’any sense estiu. Per contra, no trobem cap any que siga recordat com l’any sense hivern. Hi hagut anys amb hiverns llargs i curts i fins i tot hiverns que semblava que no havien d’arribar i que acabaven traient el nas a darrera hora, potser el 2024 serà d’aquests? Fa de mal dir, però vist com va tot i tenint en compte que 2023 va ser l’any més càlid mai registrat i que estem en ple fenomen del Niño, tot fa pensar que 2024 té tots els números de convertir-se en el primer any sense hivern. El primer de molts més.
D’hiverns anòmals amb setmanes inusualment càlides (entenguem càlides en referència a les temperatures habituals de l’hivern) n’he conegut un bon grapat i no és la primera vegada que veiem florir els ametllers abans d’hora. Floració que sempre anava acompanyada d’un plany: Ai pobrets! Encara han de rebre al gelada de primavera… I com si d’una maledicció es tractara, abril o maig es guardaven una gelada matinera que llançava a l’aire la campanya.
El que no havia vist encara és florir un cirerer la primera quinzena de febrer a Cinctorres (Els Ports) a 900 m d’alçada. Havia d’arribar i ha arribat. (Veure esmena)